Protagonitzats per l’aviació feixista italiana, que col·laborava amb les forces revoltades contra la República, els bombardeigs sobre Barcelona viscuts els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 no només van causar pràcticament una quarta part del nombre total de les víctimes de bombardejos a la ciutat durant la guerra, sinó que van inaugurar un nou model de guerra: el bombardeig sistemàtic sobre la població civil, una pràctica que ben aviat va ser coneguda per les poblacions de la resta del planeta.
Entre les 22:08 hores del 16 i les 15:19 hores del 18 de març de 1938 es van desplegar els atacs aeris més durs que va patir Barcelona durant la Guerra Civil. Un infern a càrrec de l'aviació feixista italiana que va durar 41 hores i que va suposar 12 atacs massius i el llançament indiscriminat de 44 tones de bombes sobre la població civil barcelonina, que va haver de patir atacs sistemàtics a intervals de tres hores entre acció i acció.
Aquest nou tipus de tècnica de guerra (el bombardeig per saturació), va traumatitzar tota la ciutat i malauradament va convertir Barcelona en un dels primers escenaris de bombardeigs sobre la població civil de la història.
El que es visqué a Barcelona fou compartit també àmpliament per la resta de Catalunya. Foren més de 140 les ciutats atacades, amb un total de prop de 5.000 víctimes durant els tres anys que durà la guerra, amb capítols especialment sagnants com ara els bombardejos patits per ciutats com Lleida, Granollers o Figueres. De fet, si en la història de la Guerra Civil hi ha un territori especialment afectat pels bombardejos, i en ell una ciutat particularment colpida, aquest i aquesta són Catalunya i Barcelona. Les seves víctimes representen el 70% de les morts produïdes per aquest motiu a l’Espanya republicana.
Setanta anys després, el metro de Barcelona (Estació d'Universitat, L2) acull la mostra “Refugi. Quan el refugi és el subsòl”, dividida en dos grans àmbits intercomunicats que reprodueixen dues estacions prototípiques de la ciutat, creant un recorregut circular lliure i interactiu.
Una d’elles ens transporta al març de 1938, mostrant la lluita per la supervivència al refugi sota una ciutat assetjada – en una guerra sense precedents i en una societat colpida i mobilitzada pels atacs –. El segon àmbit, “2008”, reflexa l’evolució de la ciutat des d’aquells fets fins a l’actualitat i el desenvolupament del nou model de guerra assajat a Barcelona. Entre ambdues estacions, una gran pantalla retropojectada retransmet un muntatge audiovisual recreat amb material d’època.
Igualment, en el marc dels actes commemoratius dels bombardejos a Catalunya, la Direcció General de la Memòria Democràtica ha organitzat la itinerància de l’exposició “Quan plovien bombes” per Catalunya i per Itàlia. L'exposició es va inaugurar el febrer de 2007 al Museu d’Història de Catalunya amb l’objectiu de recuperar la memòria dels bombardeigs sobre Barcelona i retre homenatge a les víctimes i a la resistència ciutadana. La mostra està formada per quatre àmbits: 'Trànsits', que contrastava la vida quotidiana de la Barcelona actual amb el subsòl que amaga, una xarxa de més de 1.450 quilòmetres; 'La ciutat sobre les bombes', que mostrava les conseqüències dels atacs; ´Teixint la supervivència', que descrivia la reacció ciutadana a la barbàrie i 'Propaganda i contra-propaganda: veritats i mentides', entorn el factor propagandístic durant la guerra. A partir de maig de 2008, l’exposició itinerarà per ciutats com Cervera, Solsona, Manresa o la Jonquera. La mostra incorporarà material documental local en cadascun dels municipis que l’acullin.
Fotografia 1: Bombardeig de Barcelona (aviació italiana). 17 de març de 1938, 14:15 h Propietat: Arxiu fotogràfic del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Barcelona
Fotografia 2: Aviació italiana bombardejant Barcelona Propietat: Archivio Militare dell'Aeronautica Italiana. Roma
Fotografia 3: Cartell de l'exposició "Refugi" Propietat: Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
Fotografia 4: Cartell de l'exposició "Quan plovien bombes" Propietat: Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
