El triomf de l'amistat sobre l'horror (El noi del pijama de ratlles)

Una història senzilla i alhora esplèndida: l'amistat entre dos nens, un alemany ari i un polonès jueu; el primer, fill de l'oficial responsable d'un camp de concentració i el segon, un dels interns d'aquest macabres inferns. L'un des de fora de la tanca i l'altre des de dins, emparats per la seva inocència (tresor tan meravellós com fugaç) són capaços de teixir una amistat a prova del drama que des de ben aviat el lector s'ensuma.

El noi del pijama de ratlles (edició en català a càrrec d'Empúries) és un llibre excel.lent (com ho és l'emparentat La lladre de llibres), de fàcil lectura i aparent simplicitat, que desemboca en un final no menys punyent per sospitat. La màgia d'aquesta història consisteix en què ens fa pensar i trenca esquemes: malauradament ens hem acostumat al drama de l'extermini de tal manera que solament quan el desenllaç trenca la norma aconseguim despertar a l'horror que va viure aquella gent. Les coordenades infantils del relat de John Boyne aconsegueixen fer-nos sentir fins al moll de l'os la sensació d'absurditat total de la guerra i l'agressió entre els homes.

Que no torni a passar mai més.

Barcelona sota les bombes (1938). Dues exposicions per no oblidar-ho.

Protagonitzats per l’aviació feixista italiana, que col·laborava amb les forces revoltades contra la República, els bombardeigs sobre Barcelona viscuts els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 no només van causar pràcticament una quarta part del nombre total de les víctimes de bombardejos a la ciutat durant la guerra, sinó que van inaugurar un nou model de guerra: el bombardeig sistemàtic sobre la població civil, una pràctica que ben aviat va ser coneguda per les poblacions de la resta del planeta.

Entre les 22:08 hores del 16 i les 15:19 hores del 18 de març de 1938 es van desplegar els atacs aeris més durs que va patir Barcelona durant la Guerra Civil. Un infern a càrrec de l'aviació feixista italiana que va durar 41 hores i que va suposar 12 atacs massius i el llançament indiscriminat de 44 tones de bombes sobre la població civil barcelonina, que va haver de patir atacs sistemàtics a intervals de tres hores entre acció i acció.

Aquest nou tipus de tècnica de guerra (el bombardeig per saturació), va traumatitzar tota la ciutat i malauradament va convertir Barcelona en un dels primers escenaris de bombardeigs sobre la població civil de la història.

El que es visqué a Barcelona fou compartit també àmpliament per la resta de Catalunya. Foren més de 140 les ciutats atacades, amb un total de prop de 5.000 víctimes durant els tres anys que durà la guerra, amb capítols especialment sagnants com ara els bombardejos patits per ciutats com Lleida, Granollers o Figueres. De fet, si en la història de la Guerra Civil hi ha un territori especialment afectat pels bombardejos, i en ell una ciutat particularment colpida, aquest i aquesta són Catalunya i Barcelona. Les seves víctimes representen el 70% de les morts produïdes per aquest motiu a l’Espanya republicana.

Setanta anys després, el metro de Barcelona (Estació d'Universitat, L2) acull la mostra “Refugi. Quan el refugi és el subsòl”, dividida en dos grans àmbits intercomunicats que reprodueixen dues estacions prototípiques de la ciutat, creant un recorregut circular lliure i interactiu.

Una d’elles ens transporta al març de 1938, mostrant la lluita per la supervivència al refugi sota una ciutat assetjada – en una guerra sense precedents i en una societat colpida i mobilitzada pels atacs –. El segon àmbit, “2008”, reflexa l’evolució de la ciutat des d’aquells fets fins a l’actualitat i el desenvolupament del nou model de guerra assajat a Barcelona. Entre ambdues estacions, una gran pantalla retropojectada retransmet un muntatge audiovisual recreat amb material d’època.

Igualment, en el marc dels actes commemoratius dels bombardejos a Catalunya, la Direcció General de la Memòria Democràtica ha organitzat la itinerància de l’exposició “Quan plovien bombes” per Catalunya i per Itàlia. L'exposició es va inaugurar el febrer de 2007 al Museu d’Història de Catalunya amb l’objectiu de recuperar la memòria dels bombardeigs sobre Barcelona i retre homenatge a les víctimes i a la resistència ciutadana.

La mostra està formada per quatre àmbits: 'Trànsits', que contrastava la vida quotidiana de la Barcelona actual amb el subsòl que amaga, una xarxa de més de 1.450 quilòmetres; 'La ciutat sobre les bombes', que mostrava les conseqüències dels atacs; ´Teixint la supervivència', que descrivia la reacció ciutadana a la barbàrie i 'Propaganda i contra-propaganda: veritats i mentides', entorn el factor propagandístic durant la guerra. A partir de maig de 2008, l’exposició itinerarà per ciutats com Cervera, Solsona, Manresa o la Jonquera. La mostra incorporarà material documental local en cadascun dels municipis que l’acullin.

Fotografia 1: Bombardeig de Barcelona (aviació italiana). 17 de març de 1938, 14:15 h Propietat: Arxiu fotogràfic del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Barcelona

Fotografia 2: Aviació italiana bombardejant Barcelona Propietat: Archivio Militare dell'Aeronautica Italiana. Roma

Fotografia 3: Cartell de l'exposició "Refugi" Propietat: Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

Fotografia 4: Cartell de l'exposició "Quan plovien bombes" Propietat: Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

20 de març

M'hauria agradat estar despert

aquell matí que amb un vestit verd

entre uns bladars

ell va arribar.

Venia xiulant, com un infant.

Tenia plenes d'ocells les mans

i cel amunt

els anava escampant.

El voltaven les abelles.

Duia un barret de roselles

i a la bandolera

em duia la primavera

el vint de Març.

M'hauria agradat

estar despert

o haver deixat els balcons oberts

i en el meu son

intuir com...,

teules i branques s'omplen de nius

i el roc eixut torna a mullar-se al riu

i el crit agut

d'una perdiu.

I del conill la mirada

i olorar la matinada

que a la bandolera

ens va dur la primavera

el vint de Març.

M'hauria agradat estar despert.

Jeure damunt d'un roc com um lluert

de panxa al soli amb un flabiol,

i haver sortit a rebre'l com cal

i guarnir amb flors de paper els portals

com si fos temps

de carnaval.

Però aquell matí jo dormia

tranquil, perquè no sabia

que a la bandolera

em duia la primavera

el vint de Març.

Lletra i música: Joan Manuel Serrat (Serrat 4)

Fotografia: La Primavera als camps de les Gavarres Propietat: Jofre Ferrer

El drac gal.lès ha tornat: gran triomf al 6 Nacions!

Gran victòria de l'entranyable Gal.les al Torneig de les Sis Nacions, la competició reina del rugby europeu. El triomf del XV del drac vermell ha estat total: Ha guanyat tots els partits (a Anglaterra al mític Twickenham) i per tant ha conquerit el seu desè Grand Slam, enduent-se de pas la Triple Corona (en véncer la resta d'equips de les illes britàniques).

Terra de dolços turons pigats d'ovelles, pàtria de l'arpa i el cant coral, refugi de les nacions celtes i d'una de les llengües més antigues d'Europa. Avui el rugby, l'esport nacional, ha convertit en una festa aquest humil país, de Nord a Sud i d'Est a Oest.

Enhorabona!

Llongyfarchiadau Cymru!

Fotografia: Owen takes a Lineout Propietat: Unofficial England Rugby

Adéu al Professor Duran

Una esquela a La Vanguàrdia i una trucada del Xavier em van fer saber la pèrdua del meu professor de Fructicultura i Fitopatologia, Sebastià Duran i Torrallardona, a 69 anys. El senyor Duran, com carinyosament l'anomenàvem, era sense cap mena de dubte un dels puntals de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona; tenia uns coneixements tècnics enciclopèdics i era tot un enamorat de la seva professió i del món rural.

Recordo molt bé les pràctiques d'esporga i aclarida a la Fortesa, així com el treball final de carrera que el Xavier i jo vam fer sota la seva direcció. Recordo també la seva felicitació en públic després d'un exàmen afortunat. En Duran era una d'aquelles persones que t'encomanava la passió per l'agricultura i tots els que l'hem tingut com a mestre en som deutors, per la seva noblesa i honestedat en la transmissió dels coneixements.

Gràcies per tot, Professor. Descansi en pau.

Fotografia; Cherry fields, Door City, Wisconsin Propietat: Kirk_unbehaun

Ordis del meu reCORd

Fotografia: Ordis, Alt Empordà (juliol 2007) Propietat: Braid44

Exposició fotogràfica sobre el Raval

El Foyer del Gran Teatre del Liceu acull, del 15 de febrer al 23 d'abril, una exposició fotogràfica a càrrec de María Espeus sobre el barri del Raval. La mostra presenta imatges recollides en el seu llibre "El Otro/The Other (El Raval-Barcelona)" que ha editat Novaera Publications. María Espeus va arribar al Raval fa 30 anys, quan encara no havia experimentat la transformació radical dels 90, amb els canvis de paisatges, arquitectures, objectes i persones que la van acompanyar. Les fotografies d'Espeus condensen tres anys de treball a la recerca de les essències del barri xino de la segona meitat del segle passat.